DIPLOCAT ha organitzat un debat virtual sobre reptes i oportunitats del 5G per a les àrees rurals i poc habitades

L'aparició del 5G és un dels temes més discutits actualment en l'àmbit tecnològic. Un repte important per a les comunicacions 5G és omplir la bretxa entre la cobertura rural i la urbana. Les zones rurals tenen les condicions adequades per provar aquest nou gegant tecnològic i la qüestió és si aquestes zones rurals poden treure encara més profit del 5G que les àrees urbanes.

Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT, va donar la benvinguda al públic del debat i va destacar el paper extremadament important de la tecnologia en els darrers anys, especialment amb la pandèmia covid-19. Foraster va definir el 5G com el proper gran fenomen tecnològic, que s'està provant principalment a les zones rurals justament a causa de la seva especificitat. La principal pregunta és si les zones rurals estan preparades per aprofitar al màxim el que ofereix el 5G.

Sergi Figuerola, CTIO de la Fundació I2cat de Catalunya, va descriure el moment tecnològic que vivim com "un moment de canvi" i va al·ludir a la inexistència d'instruments per equilibrar zones rurals i urbanes per als operadors de telecomunicacions.

Robert Henkel, assessor sènior de polítiques de la DG Connect de la Comissió Europea, va oferir una visió general de la política de connectivitat d'Europa, especialment pel que fa al 5G a les zones rurals en l'era post-covid. L'objectiu principal és desenvolupar una societat europea que el 2030 tingui distància zero respecte a la connexió a internet. Actualment, la connectivitat a la UE s'està desenvolupant i augmentant constantment per assolir l'objectiu del 2025, que és la cobertura 5G total a les zones urbanes i a totes les principals vies de transport terrestre, i l'objectiu del 2030, que és el 5G a totes les zones poblades. Com va esmentar Henkel, no només es tracta d'una millor banda ampla, sinó també d'una Europa més ecològica i inclusiva. És per això que el Pla de Recuperació per Europa de la UE reserva el 20% del pressupost a l'àrea digital.

Xavier Flores, de la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, va parlar breument sobre les principals característiques de la tecnologia 5G i per què aquesta és bàsica per al govern català. Les característiques principals del 5G són un major ample de banda, una latència menor i capacitat per gestionar fins a un milió de dispositius per quilòmetre quadrat. Per aquests motius, com va explicar Flores, la tecnologia 5G i el seu desplegament s'han convertit en una gran prioritat per a la Generalitat de Catalunya. És per això que el 2019 es va aprovar una estratègia quinquennal de 5G, que es va presentar aquell any al MWC. Aquesta estratègia se centra en la promoció, les infraestructures, la innovació, l'ecosistema, el talent i la creació d'espais 5G a Catalunya. Flores va definir aquestes àrees 5G com a camps territorials on el Govern català, juntament amb els principals agents de cada zona, identifiquen la vertical de negoci prioritària específica segons les seves circumstàncies per tal de millorar la implementació de la xarxa. Un resultat d'aquesta creació d'àrees 5G a Catalunya és CoEbreLab, que va ser la primera àrea 5G presentada el 2020. En aquesta àrea, les prioritats identificades eren els territoris rurals, i els sectors agrícola, energètic i sanitari, per tal de dissenyar una connectivitat 5G i un pla de desplegament. Flores va comentar que el principal obstacle era pactar amb els grans operadors de telefonia mòbil per treballar plegats en el desplegament del 5G. A més, el pressupost necessari per al desplegament de 5G també és un problema i és per això que  els fons de la UE són clau per tirar endavant aquesta iniciativa.

Marja Matinmikko-Blue, del Centre de comunicacions sense fils de la Universitat d'Oulu, a Finlàndia, va parlar de la regulació de la xarxa a la UE i als seus estats membres. Va explicar alguns dels reptes que planteja, subratllant-ne l'objectiu principal: maximitzar l'eficiència de l'ús de l'espectre per adaptar-se als interessos de la societat. Segons ella, la tecnologia 5G planteja dos grans problemes. En primer lloc, la manca de regulació unitària no només a la UE, sinó també a nivell internacional, cosa que impedeix un enfocament únic. En segon lloc, el desplegament no rendible de 5G a les zones rurals per a les grans empreses mòbils. Tot i això, va destacar el concepte d'àrees de xarxa compartides, que el 2017 plantejaven moltes més objeccions que actualment. Segons Matinmikko-Blue, quan es tracta de 5G, s'hauria de permetre que tant els operadors locals com els grans operadors de xarxa mòbil implementin la seva pròpia xarxa.

Des de Suïssa, Thomas Stemmler, cap d'estratègia informàtica, xarxes i infraestructures de Swisscom, va exposar l'enfocament de Swisscom sobre el 5G a les zones rurals del país. Actualment, la població suïssa està totalment coberta per 4G i el 96% està coberta per 5G, principalment la banda 2100 i 700. Aquest alt nivell de cobertura de la xarxa es deu únicament a la competència privada, ja que no hi ha hagut cap inversió pública. Tot i això, la federació suïssa disposa d'un 50,1% de Swisscom. Per tant, els objectius de l'empresa s'alineen d'alguna manera amb el govern: un d'ells és evitar la bretxa digital entre zones urbanes i rurals, ja que entre el 7 i el 10% de la població viu a aquestes últimes. Stemmler va presentar la normativa suïssa en aquest camp esmentant, per exemple, l'obligació de servei universal de banda ampla, i també es va referir a la importància d'arribar a les zones rurals en l'era post-covid, ja que el nombre de persones que l'utilitzen ha augmentat molt.