DIPLOCAT ha organitzat avui una jornada sobre el tema amb experts europeus

DIPLOCAT ha organitzat aquest matí la jornada Les xarxes internacionals de ciutats i les seves dinàmiques, que s'ha fet a l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona. L'acte formava part d'un cicle sobre l'auge de les ciutats en l'escena internacional, del qual ja se'n va fer una primera jornada l'any passat, sobre el rol dels ens locals en l'àmbit internacional en el context post-pandèmic.

Aquesta segona sessió s'ha centrat en les xarxes internacionals de ciutats, enteses com a estructures institucionalitzades que faciliten la cooperació entre els governs locals o regionals i presten serveis als seus membres per abordar col·lectivament reptes compartits. Davant la creixent rellevància del treball en xarxa, també s'ha parlat de la necessitat de determinar possibles mecanismes per avaluar-ne l'impacte.

En les seves paraules de benvinguda, Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT, ha dit que el creixent protagonisme de les ciutats es indiscutible i no és previsible que s'aturi. Aquest protagonisme també abasta l'àmbit internacional, tal com es va poder comprovar durant la pandèmia de la covid-19, en què les ciutats van agafar el relleu dels estats aprofitant que són a la primera línia de comunicació amb la ciutadania. Com que els reptes globals actuals també afecten els nivells nacional i local, és important l'intercanvi de bones pràctiques entre ciutats i establir ponts de diàleg. És per això que cal avaluar la capacitat de les xarxes de ciutats i conèixer-ne els punts forts i febles, ha conclòs Foraster.

L'encarregat de fer la ponència central ha estat Agustí Fernández de Losada, investigador sènior i director del programa Ciutats Globals del CIDOB, que ha parlat sobre com Repensar el rol de les xarxes de ciutats en l'esfera internacional. Fernández de Losada parteix de la base que les ciutats són escenari de processos globalitzadors i que les solucions que  proposen són rellevants, motiu pel qual són mereixedores de recursos i competències. L'impacte local dels processos globalitzadors fan que les ciutats acabin sent actors reconeguts de les agendes internacionals i s'organitzin en xarxes.

Segons l'investigador del CIDOB, caldria revisar el paper de les ciutats a les xarxes internacionals, ja que és un món que canvia molt ràpidament i l'ecosistema és molt ampli i complex i està molt tensionat. A més, hi ha molta competència entre les mateixes xarxes i hi ha manca de coordinació. Falten respostes efectives? Hi ha capacitat de mesurar-ne l'impacte? Són capaces les xarxes d'acostar-se a les necessitats de la ciutadania? Fernández de Losada creu que és important reforçar la coordinació entre les xarxes i la seva participació en l'esfera internacional. També s'han de reforçar lideratges i incorporar-hi activistes socials, empresaris, acadèmics i artistes: veus diverses que permetin teixir aliances i generar acords mesurables i concrets.

Posteriorment hi ha hagut una taula rodona, conduïda per Mariona Tomàs, professora de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, amb diversos representants de xarxes de ciutats que han explicat experiències de bones pràctiques. El primer en intervenir ha estat Pablo Fernández, chief of staff de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), que ha parlat de les dificultats de lideratge de les ciutats a nivell internacional. Ha destacat que les xarxes no haurien de ser prestadores de serveis, sinó que haurien de ser l'instrument de representació dels govern locals. En aquest sentit, Fernández creu que caldria replantejar el sistema de representació democràtica i compensar d'alguna manera les ciutats petites, que no tenen la mateixa veu ni repercussió que les grans.

En segon lloc, Rosa Arlene María, directora executiva del Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU), ha parlat de la construcció col·lectiva de la definició de ciutat i del seu rol per aconseguir unes millors pràctiques entre elles, ja que l'estratègia urbana és complexa i canvia constantment.  

A continuació, Dorthe Nielsen, directora executiva d'Eurocities, ha mencionat la importància de la participació i la cooperació de les ciutats europees per definir de manera conjunta les agendes i les temàtiques d'interès col·lectiu. Nielsen també ha mencionat la importància de la col·laboració entre les xarxes en àmbits com la divulgació d'informació i la implementació de projectes per a tractar problemàtiques que les afecten de manera global i per igual.

Finalment, Claire Roumet, directora de la xarxa Energy Cities, ha defensat la idea que les ciutats han de deixar de demanar compromisos per part de les grans institucions i han de passar a l'acció, de manera que aquestes es vegin obligades a comprometre's amb les ciutats. Segons Roumet, les primeres que s'han de creure el seu rol de grans actors  emergents són les mateixes ciutats, i han d'actuar en conseqüència.

En el torn final de preguntes s'ha parlat, entre d'altres temes, sobre la disfunció entre la lògica cooperativa de les ciutats i la lògica sovint competitiva dels Estats, sobre la utilitat real dels indicadors i els sistemes d'avaluació de les actuacions internacionals de les ciutats, i sobre com millorar les aliances entre ciutats per fer-les encara més enriquidores.