DIPLOCAT recorda el llegat de la reforma protestant amb un acte a Manresa
En col·laboració amb l'Ajuntament de la ciutat i com a epíleg als actes que s'han dut a terme per celebrar els 500 anys de l'estada de Sant Ignasi
Fa cinc-cents anys, en la primera meitat del segle XVI, es van materialitzar importants corrents de pensament humanista, religiós i polític que van significar la transformació d'Europa. Després d'un període de relativa estabilitat, actualment el projecte europeu i els seus valors tornen a ser objecte de reflexió. En aquest context i coincidint amb la cloenda de l'Any Ignasià de Manresa, DIPLOCAT va proposar una reflexió sobre la vigència d'aquest llegat amb un acte que va aplegar més d'un centenar de persones el dia 23 de març a l'Espai Plana de l'Om.
Els primers en pujar a l'escenari van ser els dotze integrants del conjunt Schola Gregoriana de Catalunya, que van interpretar un repertori de cants en llatí marcadament ignasians i van tornar a actuar a la cloenda. L'acte, presentat per Miriam Diez Bosch, directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura (URL), duia per títol "El llegat de la reforma protestant, 500 anys després". La benvinguda institucional va anar a càrrec de la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster Lloret, que es va mostrar molt satisfeta "d'haver aportat el nostre granet de sorra a la trobada interreligiosa Cruïlla de Camins del passat mes de novembre i poder fer avui aquest acte, que és com un epíleg del gran programa d'activitats que s'han fet per commemorar els 500 anys de l'estada de Sant Ignasi a Manresa".
L'advocat, escriptor i mecenes Antoni Gelonch va fer una xerrada per situar el tema a partir de la figura cabdal de Luter. Gelonch va parlar d'una triple revolució: la tecnològica, amb l'aparició de la impremta, la teològica, i una revolució de l'espai i del paper de les persones, en què la persona esdevé la mesura de totes les coses i la filosofia es deslliura de la teologia. Gelonch també va oferir algunes explicacions de per què el protestantisme no va acabar d'arrelar mai a Catalunya. En primer looc i més important, perquè l'oferta no va arribar a terres catalanes, però també per l'acció del Tribunal del Sant Ofici, per la voluntat monàrquica d'unir catolicitat i hispanitat, i per una certa pedagogia de la por.
A continuació, va tenir lloc una taula rodona internacional per comparar tres models de presentació de les figures de la reforma al públic actual: l'Erasmus House de Brussel·les, representat per la seva directora Zahava Seewald; la Fundació de Memorials de Luter, amb seu a la ciutat alemanya de Wittenberg, representada per Tobias Espinosa; i la Cova Ignasi de Loiola de Manresa, representada pel fundador del Camí Ignasià, Josep Lluís Iriberri. Tots tres van coincidir en la dificultat de fer arribar a les noves generacions les figures i la importància d'una època que els cau molt lluny. Seewald va parlar de la importància dels espais, que en el cas de la casa on va viure Erasme a Brussel·les inclou també uns jardins molt atractius, Espinosa va explicar que properament tancaran els seus museus dedicats a Luter per reformar-los i actualitzar-los completament, i Iriberri va destacar la vigència de l'espiritualitat de Sant Ignasi.
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, va cloure l'acte amb un agraïment als assistents, als participants i a DIPLOCAT per l'organització de l'acte, expressant la seva voluntat que el record de la presència de Sant Ignasi a la ciutat continuï donant fruits i oferint oportunitats de diàleg i de cooperació internacional.