Aquest ha estat el tema d'una jornada organitzada avui per DIPLOCAT i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern

DIPLOCAT i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), amb la col·laboració del Departament d'Acció Exterior i Unió Europea, han organitzat avui divendres una jornada sobre Present i futur de l'acció exterior subestatal. L'acte ha tingut lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona i la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha estat l'encarregada de donar la benvinguda als participants, juntament amb la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster i Lloret, i el director de l'IEA, Joan Ridao Martín.  

Vídeo complet (en versió original):

La primera en intervenir ha estat Laura Foraster, que ha recordat que ja fa anys que l'acció exterior ha deixat de ser una competència exclusiva dels Estats i que cada cop hi ha més actors que hi tenen un paper destacat. Per la seva banda, Joan Ridao ha parlat de les repercussions que aquest fet té sobre el Dret i ha dit que l'acció exterior duta a terme per part d'ens subestatals sovint ha implicat tensions en l'àmbit del dret internacional.

La consellera Serret ha refermat la vocació internacional de Catalunya i la voluntat del Govern de desplegar al màxim les competències en aquest àmbit, sense renunciar a tenir-ne més, ja que l'objectiu final del Govern continua sent la consecució d'una república catalana. "Malgrat les sentències, la realitat va per davant", ha dit Serret, que ha explicat que des del seu Departament continuaran fent relacions bilaterals, cooperació internacional i contribuint als organismes multilaterals.

A continuació ha començat la primera taula rodona, sobre la implicació de la Llei d'Acció i del Servei Exterior de l'Estat (LASEE) per a les comunitats autònomes, que ha comptat amb la participació de Joan David Janer Torrens, professor titular de Dret Internacional Públic a la Universitat de les Illes Balears, i Esther Zapater Duque, professora titular de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona, moderats per Mireia Grau Creus, responsable de l'Àrea de Recerca de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

Joan David Janer Torrens ha analitzat quines competències són efectivament de caràcter exclusiu de l'Estat espanyol segons el Tribunal Constitucional (signatura de tractats internacionals, dret de legació/diplomàcia, generació d'obligacions i responsabilitats internacionals) i quin és el marc d'actuació que resta a les comunitats autònomes (CCAA). La seva conclusió és que tant la llei d'acció exterior com la llei de tractats impliquen un avenç per a l'acció exterior de les CCAA, perquè estableix el marc d'actuació tant si ho preveuen els respectius Estatuts com si no, malgrat que la voluntat coordinadora i centralitzadora de l'Estat espanyol la pot afectar negativament.

Esther Zapater s'ha referit precisament a les ingerències estatals en la seva intervenció i ha posat com a exemple la sentència de 2016 del Tribunal Constitucional espanyol contra determinats articles de la Llei catalana d'acció exterior, sovint de manera "ambigua i confusa" segons ella. S'ha mostrat crítica amb aquest "escenari de conflictivitat competencial", que sovint afecta àmbits que n'haurien de restar exclosos com la diplomàcia pública o la paradiplomàcia, i ha dit que sovint té la sensació que s'aplica una "política d'impugnacions preventives". En aquest sentit, l'acadèmica defensa que caldria distingir clarament els mecanismes que són de coordinació d'aquells que són purament de control.

En el decurs de la segona taula rodona s'han presentat diferents models d'acció exterior europeus i de l'Estat espanyol. La moderació ha anat a càrrec de Gerard Vives Fernández, director general de la Representació del Govern a l'Exterior i de la Unió Europea del Departament d'Acció Exterior i Unió Europea. Els ponents han estat Conchi Quintana, directora d'Acció Exterior del Govern Basc; Antoni Vicens, director general de Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears; i Lukas Van Damme, cap de l'Equip de Cooperació Bilateral del Govern de Flandes.

Entre els temes que s'han tractat en aquesta segona taula rodona hi havia temes d'organització i logística, el funcionament de les delegacions a l'exterior, la relació amb Brussel·les i la UE, els afers multilaterals, la col·laboració amb altres entitats subestatals i els programes de formació per al personal que hi ha tant a la seu central com repartits pel món, entre d'altres. Concretament, Conchi Quintana ha parlat del model basc i de la importància de la diàspora en les seves polítiques exteriors. Dins la xarxa de delegacions d'Euskadi al món, en tenen una a Nova York que els serveix per captar les tendències d'oportunitat del moment i per dialogar amb organismes internacionals amb qui compartiran bones pràctiques. També  explica que amb l'Organització d'Estats Iberoamericans han signat un acord de col·laboració en àmbits com els drets humans, la convivència, l'educació i la igualtat.

Antoni Vicens ha explicat que a les Illes estan reestructurant la seva política insular europea per fer-la més eficaç i pragmàtica. Tanmateix, afegeix que de moment encara no hi ha acció exterior amb prou potència com per poder participar en organismes multilaterals com fan els bascos. Actualment estan intentant aprofitar un projecte pilot amb l'OCDE per desenvolupar-hi la seva dimensió insular. Vicens destaca un factor clau de l'acció exterior dels ens subnacionals: la necessitat de ser extremadament àgils i tenir una gran capacitat d'adaptació. D'aquesta manera, quan es presenta alguna situació com la mencionada en el cas anterior, podrà ser aprofitada per posicionar els interessos del territori. Vicens també assenyala la voluntat d'arribar a un pacte d'illes que els permeti crear la primera "agenda d'illes" de la Unió Europea, i això és determinant ja que condiciona tota la seva acció exterior. En quant a la relació actual amb la Unió Europea, el Comitè de Regions els ha permès presentar el primer dictamen d'iniciativa pròpia.

Lukas Van Damme ha incidit en la particularitat del fet que les delegacions flamenques que hi ha arreu del món formen part de les ambaixades belgues i ha explicat que Flandes serà responsable en la pròxima presidència belga de les àrees de pesca, industria, cultura i joventut. La base de la seva acció exterior recau, per tant, en les competències que té Flandes. Conseqüentment, pel que fa a les organitzacions multilaterals, participen en aquells àmbits on tenen competències.

Tots tres han parlat de la importància que tenen les beques i la generació de talent. En el cas d'Antoni Vicens, ha destacat la importància que els joves aprenguin a treballar de manera descentralitzada, i és per això que tenen un programa que els permet treballar un temps des de Palma i l'altre des de Brussel·les.

Organitzat conjuntament amb: