Diplocat i Social Business City Barcelona debaten sobre models empresarials d’economia social
El CosmoCaixa va acollir un debat sobre l'economia i l'empresa socials a la UE i a Catalunya
El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i Social Business City Barcelona van organitzar el dijous, 28 de novembre, una jornada sobre models comparatius d'economia social a l'auditori del CosmoCaixa de la capital catalana. La jornada va comptar amb la col·laboració de "la Caixa" i la Comissió Europea.
La jornada, conduïda i moderada per la periodista Eva Torrents, de Dívik, es va iniciar amb les paraules de benvinguda dels diferents representants de les entitats participants. Valentí Farràs, director del CosmoCaixa, va agrair a les entitats organitzadores haver portat el debat a la seu de la seva entitat. Per la seva banda, Jaume Oller, president de Social Business City Barcelona va destacar que "hi ha una altra manera de fer economia" i que la seva entitat vol col·laborar a apropar la realitat i les bones pràctiques de l'economia social acompanyant els emprenedors en aquest sector. Finalment, Laura Foraster, secretària general de Diplocat, va destacar que una de les tasques de Diplocat és la de "connectar amb el públic internacional per analitzar i intercanviar bones pràctiques i models d'excel·lència, i al mateix temps projectar els actius i valors de Catalunya" i, en aquesta ocasió, "per conèixer de primera mà el model català de diplomàcia econòmica i empresarial compromès amb el canvi social i que dona resposta a les necessitats socials i culturals de la societat".
L'objectiu de l'acte era oferir una visió general del què són l'economia i l'empresa socials i donar veu a alguns dels seus models. La conferència principal va anar a càrrec de l'expert en economia social i professor emèrit de la London South Bank University, Alex Murdock. El professor Murdock va destacar que no hi ha unanimitat en la definició del què és l'economia social ni pel que fa al nom ni al concepte en si mateix. En la seva exposició, però, va assenyalar diferents elements que d'una manera o altra poden ajudar a definir diferents models d'empresa social entre els quals hi ha l'objectiu social de l'empresa, el model organitzatiu més participatiu i democràtic i que aquestes empreses posen el focus en les persones més que en el capital. Va afegir que, més enllà de la discussió sobre si estem parlant d'empreses amb ànim de lucre o sense ànim de lucre, "en l'economia social no es tracta dels beneficis, sinó del què fas amb els beneficis".
Per la seva banda, Karel Vanderpoorten, responsable d’Economia Social de la Comissió Europea, va exposar diferents casos d'empreses socials arreu d'Europa i al món. D'entre aquests, va destacar la iniciativa de la cooperativa catalana Som Mobilitat, que fomenta l'ús compartit del vehicle elèctric. Seguidament, va exposar les iniciatives que està duent a terme la Comissió Europea per fomentar aquest model d'economia i va recórrer a les dades per il·lustrar el seu impacte i volum a Europa assegurant que aquest sector inclou més de 2,8 milions d'organitzacions a la Unió Europea.
Finalment, va tenir lloc una taula rodona sobre bones pràctiques d'economia social a Catalunya amb la participació del director general d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya, Josep Vidal, la cap de Comunicació i Participacio d'Abacus Cooperativa, Imma Pérez, el director de la Fundació Germina, Mario Cuixart, i la fundadora i directora d'Up Training Club, Eugenia Gargallo. Els actors del món empresarial van destacar la importància de l'economia social per generar un canvi social però també per tenir un impacte en l'economia en general. Molts d'ells van subratllar la flexibilitat d'aquest tipus d'empresa i la seva forma de funcionament en "mode start-up", readaptant-se constantment a les necessitats del client i mobilitzant els recursos a partir de l'aplicació d'un mètode assaig-error.
Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l'objectiu social compartit per les seves empreses a la vegada que van reclamar un marc legal clar per poder desenvolupar els seus negocis, destacant que l'única figura jurídica clarament reconeguda com a empresa social en el nostre país és la cooperativa. En aquest sentit, tots van estar d'acord que el debat no ha de girar a l'entorn de si són empreses amb ànim de lucre o sense ànim de lucre sinó en què i com es reinverteix el benefici, coincidint tots ells amb el posicionament del professor Murdock. La veu discrepant en aquest punt, va venir de la mà del representant de l'administració pública que va afirmar que la base d'aquest model econòmic no és el capital i per tant cal parlar sempre d'empreses sense ànim de lucre.
La jornada, que s'emmarcava dins la segona edició de l'European Social Economy Regions (ESER 2019), una iniciativa de la Comissió Europea amb l'objectiu d'establir una xarxa efectiva d'interlocutors i entitats de l'economia social, va permetre visualitzar com afecten els diferents marcs legals i econòmics existents a Europa en el desenvolupament i expansió d'aquests models de negocis.