Ha estat la protagonista de la darrera sessió del cicle "Ciutats contra la desigualtat", organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT    

Avui ha tingut lloc la darrera sessió del cicle "Ciutats contra la desigualtat" organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT. Al llarg de tres xerrades, experts de Catalunya i Llatinoamèrica han parlat de temes cabdals per transformar les ciutats en indrets més habitables, justos i sostenibles: l'accés a un habitatge digne, la salut dels ciutadans i la millora de la seguretat pública.

En aquesta darrera sessió, el tema era la planificació urbana sostenible a partir de l'exemple de la ciutat de Curitibia, considerada la ciutat intel·ligent (smart city) per excel·lència del Brasil. Eloy Casagrande, coordinador de l'Oficina Verda de la Universitat Tecnològica de Paranà (UTFPR. Brasil), i Sara Vima Grau, doctoranda d'Habitatge Sostenible a la Universitat Politècnica de Catalunya, han posat en evidència que sovint la innovació i la tecnologia s'implementa sense tenir realment en compte les necessitats socials existents.

Casagrandre ha fet un repàs històric de l'evolució urbanística de la ciutat i ha assenyalat que si bé el seu model de planificació urbana ha estat un referent per a moltes altres ciutats, no li veu un futur clar degut a un augment de la població del 200% en els darrers 50 anys i la seva conversió en ciutat turística. Amb una aposta pels dissenys innovadors d'impacte visual, amb elements que recullen els senyals d'identitat cultural, com les parades d'autobús amb la forma del curí, el pi de Paranà, Curitibia va ser la primera ciutat al Brasil en crear una rambla i tancar la circulació de cotxes a la seva artèria comercial principal. Així mateix, per millorar la mobilitat, va apostar per separar la circulació del transport públic de la resta de vehicles i va crear un seguit de parcs per evitar inundacions causades pels diversos rius que la creuen.

En l'actualitat, la ciutat té 60m2 de zona verda per habitant, el doble del recomanat per l'ONU. També va ser la pionera, el 1989, en la implantació de projectes de recollida selectiva i reciclatge de residus. Després de tants anys només es recicla el 22% dels residus, un percentatge baix malgrat ser molt superior al 4% de la resta de ciutats del Brasil. Malgrat tot, la ciutat no es lliura de la problemàtica que pateixen les ciutats que són pols turístics. Més enllà del centre, model de planificació i disseny, la ciutat té fins a 410 zones d'ocupació urbanística irregular, i més de 50.000 famílies viuen en la pobresa i en zones amb risc d'inundacions. D'altra banda, tot i l'aposta per millorar la mobilitat, Curitibia és la ciutat del Brasil amb més cotxes per habitant.

En aquest sentit, el ponent ha posat en valor la tasca que duen a terme des de l'oficina verda de la universitat, un projecte que vol portar la universitat fora de les seves parets i obrir un fòrum amb la societat per discutir i fomentar una construcció i mobilitat sostenible, l'educació ambiental i una innovació tecnològica amb tots els actors i per a tothom.

Per la seva banda, Vima ha coincidit en assenyalar que el projecte de Barcelona, coneguda com la ciutat dels arquitectes, en referència sobretot al projecte de Barcelona'92, també s'ha volgut exportar a altres llocs, malgrat que sovint l'encaix no fos adient ni en el context ni el temps. Així mateix, ha assenyalat les similituds de la recerca de la sostenibilitat, la igualtat social i la cura ambiental entre Barcelona i Curitibia. Segons Vima, el focus s'ha de posar en l'objectiu de la innovació. S'ha de fomentar l'ús de la tecnologia com una eina per reduir les desigualtats. No ha de ser una finalitat en si mateixa, sinó que l'important és per a què l'usem i qui la pot usar. En aquest sentit, ha qüestionat la relació entre desenvolupament i creixement. Per a Vima, el desenvolupament i el progrés no han de ser incompatibles amb el decreixement.

Per acabar, la ponent també ha destacat la tasca que es pot dur a terme des de la universitat i quina és la via per desenvolupar una innovació verda inclusiva i exitosa. Cal aplicar l'anomenada "quàdruple hèlix", que contempla la interacció entre tots els actors de l'ecosistema de coneixement i emprenedoria: la universitat, l'empresa, l'administració i la societat civil. En aquest sentit, ha assenyalat que a Catalunya, sobretot pel que fa a les universitats tècniques, aquestes ja treballen obertament i conjunta amb les empreses i l'administració, però que tot just ara s'està començant a incloure el quart actor necessari, la societat civil.

En un moment en què la majoria de la població mundial viu a les ciutats, els centres urbans han esdevingut sovint una font de malestar i de conflicte per a la salut física i mental dels seus ciutadans. Les ciutats han d'evolucionar cap a espais més saludables i sostenibles si es vol que siguin més acollidores per als seus habitants. En aquest cicle de tres xerrades s'ha volgut aprofundir en aquells temes que poden incidir a convertir les ciutats en espais més sostenibles, segurs, saludables i amables: com vetllar per la salut dels ciutadans (menor contaminació de l'aire, acústica i lumínica, a partir d'una transició energètica integral o gestió de residus); millorar la seguretat a la via pública (amb un nou urbanisme que tingui en compte la intel·ligència artificial); i garantir habitatges dignes per a tothom (edificis eficients i sostenibles).