Catalunya Internacional i la Confederació de Cooperatives de Catalunya promouen l'intercanvi d'idees i la difusió de bones pràctiques

Catalunya Internacional va coorganitzar el passat 4 de juliol una sessió internacional amb el títol "Cooperativisme global per evitar el col·lapse" en el marc del Congrés del Cooperativisme  de Catalunya. El congrés el va organitzar la Confederació de Cooperatives de Catalunya, una de les entitats membres del consorci Catalunya Internacional, per commemorar els 125 anys d'història del sector.

L'objectiu de la jornada era analitzar el paper del model cooperatiu com a eina per a combatre els grans reptes globals, com ara les desigualtats, el canvi climàtic i la crisi de valors. Mitjançant l'intercanvi de models de bones pràctiques internacionals, la sessió va posar de manifest el potencial del cooperativisme per a construir un futur més just i sostenible. La sessió va alternar la presentació de casos d'èxit i converses amb el presentador, el periodista Isaac Romero.

El primer a intervenir va ser Panos Tournavitis, CEO i membre del Consell de l'Administració del Banc Cooperatiu de Karditsa, a Grècia, que va presentar i analitzar els principis i valors que fonamenten el seu model cooperatiu. Segons Tournavitis, en un món dominat per la cerca de benefici a curt termini, el cooperativisme emergeix com una alternativa que aposta pel benestar de les persones i les comunitats a llarg termini. Aquest model va més enllà de la simple transacció econòmica, ja que pretén forjar vincles i capacitar les persones per treballar juntes, creant així un valor durador a través de la reinversió dels guanys en projectes que contribueixin al benestar de la comunitat.

Continuant amb aquesta visió ètica i basada en valors, el següent ponent a ser entrevistat per Isaac Romero va ser John Carlin, reconegut periodista i escriptor especialitzat en conflictes polítics. En aquesta conversa, Carlin va abordar els desafiaments ètics als quals s'enfronta la societat actual, recordant que no estem vivint una època nova terrible i única en la història de la humanitat. La vulneració de la vida i la dignitat humana no és un fet nou, però el que l'agreuja encara més és l'afebliment de la democràcia. Davant d'aquest escenari, Carlin va emfatitzar el paper dels individus per impulsar el canvi, posant l'exemple de Nelson Mandela i el seu idealisme pragmàtic.

A continuació, Renáta Farkašová, membre de projectes de cooperatives d'habitatge social de MOBA Housing SCE, a Eslovàquia, va explicar el funcionament d'aquesta xarxa de cooperatives pionera a l'Europa central i del sud-est. Es tracta d'un model que prioritza l'assequibilitat de l'habitatge i s'encarrega de desenvolupar, finançar, mantenir i explotar col·lectivament un edifici d'apartaments múltiples. La cooperativa adquireix la propietat de l'edifici i obté els préstecs necessaris per pagar la seva construcció, mentre que els participants es converteixen en copropietaris d'aquest. D'aquesta manera, Farkašová va presentar MOBA SCE com una alternativa efectiva a l'habitatge social tradicional.

Seguidament, Maria Serra Olivella, jove activista climàtica, cofundadora del moviment Fridays for Future i ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, va parlar sobre el paper de les cooperatives en la lluita contra el canvi climàtic. Aportant una perspectiva fresca i compromesa, va exposar que la dificultat d'imaginar un futur positiu radica en la facilitat amb la qual es visualitza el col·lapse. Enfront d'aquest panorama descoratjador, les cooperatives emergeixen com una alternativa viva i accessible al capitalisme. En col·locar la persona al centre, les cooperatives són un model fonamental per aconseguir la justícia climàtica. També va apuntar la necessitat de forjar relacions de confiança entre les institucions i els joves, reconeixent el paper crucial d'aquests últims com a agents de canvi. S'ha de començar per complir promeses i promoure un canvi sistèmic que fomenti la participació activa dels joves, va concloure.

A continuació, Lamini Sarr, cofundador de la cooperativa Top Manta, una organització que lluita pels drets dels venedors ambulants a Espanya, va destacar el paper del cooperativisme com a eina per a una distribució més equitativa de la riquesa. Sarr va explicar que Top Manta és una marca de roba social, ètica i solidària que permet visibilitzar les condicions de vida dels immigrants i garantir el seu futur.

José Roberto Ricken, president de la Federació de Cooperatives de l'estat brasiler de Paranà, no va poder assistir a la sessió de manera presencial a causa de compromisos professionals. Va enviar un vídeo en què parlava sobre el rol de les cooperatives a Paranà, que representen el 42% de les exportacions. Ricken va recordar que, si bé el treball individual pot permetre aconseguir objectius de manera més ràpida, la col·laboració i el treball en equip són essencials per aconseguir objectius més ambiciosos i garantir un procés més segur i eficient.

En últim lloc va intervenir Miguel Alba Ruiz-Morales, responsable de desigualtat i del sector privat a Oxfam Intermon, que va dir que si la societat actua com un conjunt d'individus aïllats en lloc de col·lectius entrellaçats amb un objectiu comú, les desigualtats augmenten. Aquesta visió fragmentada ha propiciat polítiques i pràctiques on la riquesa s'acumula en mans d'una petita elit que controla les grans empreses a escala mundial, mentre que la resta de la població s'enfronta a una situació de precarietat i exclusió. Des d'una perspectiva crítica, Ruiz-Morales va utilitzar la seva intervenció per recordar que la desigualtat no és únicament un tema de justícia social, sinó un factor clau a tractar per evitar el col·lapse de la mateixa societat. Cal teixir xarxes de cohesió social per afrontar els reptes i per això cal una visió de col·lectivitat. Exemples com la cooperativa Mondragón mostren el potencial transformador del cooperativisme com a base essencial d'aquest canvi.

Després de les reflexions compartides pels diferents ponents, va emergir una idea clara i comuna: el cooperativisme, basat en el suport mutu i la solidaritat, és el model que la societat del segle XXI necessita per construir un futur millor, més verd i més just.