Va ser el tema d'una jornada organitzada conjuntament per Catalunya Internacional i la Delegació del Govern als Estats Units i Canadà

La Casa Convalescència del Campus UAB a Barcelona va acollir ahir a la tarda una jornada organitzada per Catalunya Internacional i la Delegació del Govern als Estats Units i Canadà. El delegat Isidre Sala va assistir a l'acte, que va servir per debatre sobre un dels grans reptes actuals, l'impacte de la desinformació i les notícies falses en els processos electorals, i va ser conduït per Laura Pous Trull, periodista de l'Agència Catalana de Notícies. 

La secretària general de Catalunya Internacional, Laura Foraster i Lloret, va ser l'encarregada d'obrir la sessió. Foraster va explicar com la intel·ligència artificial ha facilitat noves formes de manipulació, com les notícies falses a gran escala (deepfakes), que amenacen la confiança en la democràcia. També es va referir a la responsabilitat col·lectiva per combatre aquesta desinformació i preservar la cohesió social i la integritat institucional. En aquest context, la cooperació entre governs, institucions i societat civil és clau. Foraster també va posar un èmfasi especial en la importància de l'educació mediàtica per combatre la desinformació, especialment en un context electoral com el que estem vivint enguany.

Seguidament, la recentment nomenada Clelia Colombo Vilarrasa, directora general de l'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, va dir que som en un moment clau, en què l'alineació amb el projecte europeu en un món multipolar és més important que mai. Va advertir que les tecnologies han facilitat la presència de desinformació massiva,  especialment durant els processos electorals, i que les xarxes socials augmenten la polarització. La pèrdua de control sobre la veracitat és preocupant, i encara més en períodes electorals. També va proposar que els governs democràtics prenguin mesures proactives i que la ciutadania participi dels processos de verificació. Colombo considera que Catalunya és pionera en l'ús responsable de la intel·ligència artificial, i va destacar algunes estratègies, com la de l'Observatori Ètic de Catalunya, per combatre la desinformació i assegurar que els drets humans siguin respectats.

Vídeo complet en versió anglesa.

El responsable del programa de Digitalizació i Democràcia a l'organització intergovernamental IDEA Internacional, Sebastian Becker Castellaro, expert en desinformació i democràcia, va fer una primera exposició teòrica i global. Segons Becker, en l'actual economia de l'atenció, el contingut prohibit o polèmic atrau més interacció del públic, un fenomen que afavoreix la difusió de desinformació i l'erosió dels valors democràtics. Les empreses no es guien per aquests valors, sinó pels seus models de negoci, i entendre les dinàmiques de mercat es fonamental per als governs. A més, va subratllar que la combinació d'anuncis automatitzats, algorismes i l'ús creixent de la intel·ligència artificial condueix els usuaris cap a llorigueres (rabbit holes) que fomenten la radicalització.

La segona ponència va anar a càrrec de Klimentini Diakomanoli, del Grup de Treball de Comunicació Estratègica de la Comissió Europea, que va exposar com la desinformació sovint afecta de ple polítiques de la UE, com ara la migració. Des de gener de 2024, la Direcció General de Comunicació i el seu Grup de Treball col·laboren per detectar, monitorar i donar resposta a les amenaces. Entre aquestes amenaces en va esmentar de duradores, com els temes de salut relatius a la Covid, i de recurrents però de curta durada, com la desacreditació dels processos electorals abans d'unes eleccions. Diakomanoli va acabar parlant de la necessitat d'oferir respostes immediates, d'educació a llarg termini, i de les directrius polítiques presentades per Von der Leyen per al període 2024-29.

La part final de l'acte va consistir en una taula rodona amb experts i professionals i un debat amb el públic assistent. Hi van prendre part Carme Colomina Saló, investigadora sènior especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global del CIDOB; Kayleen Devlin, periodista sènior de BBC Verify; Alba Tobella Mayans, periodista, cofundadora i directora de Verificat; Gabriel López Serrano, director de Relacions Institucionals i Regulació a Microsoft Ibérica; i Alexandre López Borrull, professor agregat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Colomina va presentar la desinformació com una realitat social d'ampli espectre, que afecta especialment els processos electorals. Va assenyalar que les plataformes digitals, amb models de negoci propis, tenen un paper clau, i va subratllar la importància de fomentar l'esperit crític i millorar la nostra manera d'enfocar el contingut, etiquetant-lo i verificant-lo. Colomina va advertir que la desinformació sovint prové d'actors interns, com partits polítics o mitjans tradicionals, i no només d'actors externs.

El model de la BBC va centrar la intervenció de Devlin, que va posar el focus en la transparència i la implicació crítica del públic com a elements centrals per combatre la desinformació. La transparència dels algorismes és clau, segons ella, ja que no es necessita contingut sofisticat per difondre desinformació. Devlin va dir que més enllà de les eines per detectar notícies falses, cal posar el focus en l'anàlisi dels algorismes i en com es propaga la informació, perquè les empreses tecnològiques assumeixin la seva part de responsabilitat.

Tobella va explicar que vivim en mons paral·lels, en què la comunicació política s'ha fragmentat i l'escolta s'ha trencat. Va coincidir amb Devlin sobre la concepció antiquada d'estar informats, ja que sovint no entenem el context ni els algorismes que afecten allò que consumim. Va advertir que la desinformació ennuvola la llibertat d'expressió i va insistir en la necessitat de diferenciar fets i opinions, ja que els polítics sovint actuen com a influencers de la desinformació.

López Borrull va aportar una perspectiva més acadèmica i va explicar que el principal objectiu de la desinformació és legitimar la desconfiança, més que els fets en si, com és el cas de la campanya de Trump als Estats Units. Va destacar la importància de crear comunitats de confiança a internet, que responguin a la demanda d'informació fiable. Segons López Borrull, la intel·ligència artificial tendeix a homogeneïtzar les respostes, i les xarxes socials ja no són només canals, sinó elements actius en la propagació de desinformació, que té un caràcter antropogènic. Per garantir la transparència i la responsabilitat, caldria un actor reconegut per totes les parts. A més, va remarcar que la desinformació no només afecta les eleccions, sinó que està present en el nostre dia a dia, actuant com un termòmetre social.

Finalment, des de Microsoft, López Serrano va afirmar que el periodisme de qualitat és costós i que és difícil trobar periodistes ben formats. També va destacar la necessitat de conscienciar les persones sobre l'ús de la intel·ligència artificial, proporcionant eines que indiquin quan s'està utilitzant. Va assenyalar que la llibertat d'expressió difereix entre els EUA i la UE, fet que requereix un marc global per entendre aquest fenomen. Va concloure destacant que Microsoft adopta una visió crítica i insistint en la importància de tenir eines per detectar la intel·ligència artificial i garantir que tothom segueixi les regles establertes.

El dia abans, tant Sebastian Becker com Kayleen Devlin van participar en una trobada amb un grup d'Alumni de Catalunya Internacional, la xarxa que aplega els antics becaris del consorci, els qui van completar el Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior (MDAE) o els qui hi han fet una estada en pràctiques.