La Taula del Tercer Sector i Catalunya Internacional han organitzat la cinquena edició dels debats Europa Social a Barcelona

L'Auditori del Hub Social de Barcelona va acollir ahir al matí la cinquena edició dels debats Europa Social, organitzada per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Catalunya Internacional, amb la col·laboració de la Facultat d'Educació i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull). Durant el debat, es van abordar els avenços i reptes de l'agenda social europea per a la legislatura 2024-2029 destacant, alhora, la importància de les aliances multiactorals i les accions coordinades per enfortir la governança i garantir drets socials en àmbits clau com la pobresa, l'habitatge i la igualtat.

El president de la Taula, Enric Morist, va obrir la sessió destacant la importància de construir aliances des de la base per afrontar els grans reptes socials dels pròxims anys. Morist va assenyalar cinc grans desafiaments per al país: la lluita contra la pobresa, la garantia d'un habitatge digne, la promoció de la salut emocional, l'autonomia de les persones dependents i la reflexió sobre els límits de la tecnologia. També va posar en valor el paper de la migració com a font d'enriquiment social i econòmic. Tot subratllant la necessitat d'un diàleg polític constant, va remarcar que aquests reptes no són lluny de les prioritats europees, sinó plenament alineats amb elles.

Seguidament, la directora general de Catalunya Internacional, Laura Foraster i Lloret, va destacar la importància de situar les persones al centre del debat. En un context polaritzat, va subratllar la necessitat de reforçar la capacitat de les democràcies per oferir respostes justes. Va defensar la importància de donar veu als experts per millorar les polítiques europees i aprendre d'altres països, així com del diàleg internacional per connectar persones, idees i projectes. Va concloure ressaltant que iniciatives com aquesta ajuden no només a projectar Catalunya al món, sinó també a construir una Europa més inclusiva.

Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull, va tancar aquest torn de benvingudes institucionals tot reflexionant sobre el paper transformador de les institucions educatives i socials. Va destacar que el llegat de la Universitat i entitats com la Taula es fonamenta en la transformació social mitjançant la iniciativa ciutadana i el compromís col·lectiu. Rom va subratllar la necessitat de recosir les fractures socials i formar joves crítics, capaços de diferenciar el rellevant del superflu. Així mateix, va destacar la iniciativa de la Comissió Europea per crear universitats transnacionals i va posar en valor les aliances amb actors com la Taula.

A continuació, Maria Nikolopoulou, vicepresidenta del Comitè Econòmic i Social Europeu; Dnijel Cubelic, vicepresident de la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme; Carlos Susías, president de la Xarxa Europea contra la Pobresa; i Pilar Muro Sans, professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna - URL, van participar en la primera taula rodona. La taula duia per títol "D'on venim i cap a on anem respecte de l'agenda social europea?" i va analitzar les polítiques socials europees entre 2019 i 2024, i els reptes de la futura legislatura. Així mateix, es va reflexionar sobre el model actual de la Unió Europea, la governança i la capacitat de resposta als grans reptes socials.

Primerament, Maria Nikolopoulou va destacar que les crisis viscudes els darrers anys a Europa han alimentat l'antipolítica i el creixement de moviments extremistes. Va assenyalar que les transicions digital i verda són fonamentals, tot subratllant la necessitat d'una participació més activa de la societat civil en la creació i execució de les polítiques. Va insistir també en la importància de tenir en compte els recursos humans i financers per garantir una representació adequada de la societat civil.

En segon lloc, Danijel Ćubelić va recalcar els avenços en la lluita contra el racisme, posant èmfasi en el paper de les ciutats i les organitzacions liderades per les persones afectades pel racisme. Va subratllar la necessitat de finançar la lluita contra la discriminació i de crear aliances per promoure la igualtat i integrar les polítiques antiracistes a tota Europa.

D'altra banda, Carlos Susías va destacar en la seva intervenció les diferències en la gestió de les crisis entre els diferents països de la UE, amb especial èmfasi en els àmbits de la pobresa i l'exclusió social. Va alertar sobre la necessitat de garantir fons de cohesió i va parlar dels reptes de la transició ecològica justa, la digitalització i la immigració, subratllant la importància de la coherència entre polítiques socials i econòmiques.

Finalment, Pilar Muro Sans va reflexionar sobre l'impacte social i psicològic de la pandèmia de la covid-19, destacant la necessitat d'incloure la salut mental en les polítiques socials. Va fer èmfasi, una vegada més, en la importància de garantir els recursos necessaris per abordar els reptes de la pobresa, l'habitatge i la salut emocional.

La segona taula rodona, "Quines són les prioritats a defensar per ampliar l'Europa dels drets?", va analitzar la nova agenda social europea i com evitar retrocessos en drets, destacant la importància de la col·laboració multiactoral i la renovació de relacions per millorar les polítiques públiques.

Hamza Bennis, del Consell Europeu de Municipis i Regions (CEMR), va obrir el debat subratllant la necessitat de descentralitzar les polítiques socials, proporcionant més recursos als governs regionals, i defensant una digitalització sostenible i equitativa.

Seguidament, Ana Martínez, cap de projectes de l'ONG alemanya Da Migra, va parlar de la importància de l'interseccionabilitat en les polítiques migratòries, destacant la lluita de les dones migrants contra el discurs antifeminista i racista. Va assenyalar dificultats d'accés als fons i la divisió de les polítiques migratòries.

Des de la Federació Salut Mental Catalunya, Bàrbara Mitats va fer algunes recomanacions a l'hora de tractar el tema de la salut mental, com ara centrar-se en l'autonomia dels pacients i el canvi cap a un model de recuperació accessible. Va subratllar la necessitat de formació professional i personalització de les intervencions.

La italiana Rafaela Scalisi, de l'organització Torino Social Impact, va explicar el seu enfocament sobre l'habitatge social, basat en la col·laboració pública, privada i social, amb innovacions en finançament i un enfocament en la mesura de l'impacte per garantir l'èxit dels projectes d'inclusió social.

Els ponents van acabar destacant la importància de crear xarxes i aliances per enfortir les societats democràtiques. Bennis va insistir en la necessitat de treballar plegats per impulsar una agenda comuna i crear avaluacions d'impacte. Ana Martínez va proposar construir aliances fortes per connectar els drets humans amb la realitat. Mitats va parlar de la necessitat de canvis estructurals per crear una societat inclusiva i lliure d'estigmes, mentre que Scalisi va subratllar la importància de la coordinació entre actors i de promoure l'aprenentatge mutu en la gestió dels fons de la UE per a la creació de projectes concrets.

Mònica Martínez Bravo, consellera del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, va cloure la jornada subratllant la necessitat de reforçar el pilar social europeu i augmentar la presència de Catalunya a Europa. Va destacar els grans reptes actuals, com l'envelliment, la digitalització i la desigualtat, i va insistir en la importància d'incloure l'àmbit social a les polítiques europees. Va parlar de la necessitat d'una estratègia europea contra la pobresa i de millorar el finançament social, no només per qüestions humanitàries, sinó també pels beneficis econòmics i socials. Finalment, va anunciar que la convocatòria de les subvencions pluriennals, aprovada pel Govern aquell mateix matí, millorarà la planificació de les iniciatives socials, i va reafirmar el compromís de Catalunya per ser un referent a la UE en la col·laboració amb el tercer sector i la millora dels serveis públics.

Un cop finalitzada la jornada, els ponents internacionals van mantenir diferents sessions de treball a porta tancada amb entitats membres de la Taula del Tercer Sector en el marc del Programa de Visitants Internacionals organitzat per a l'ocasió. Dues de les sessions de treball es van plantejar des d'una perspectiva de drets humans, on es van presentar bones pràctiques impulsades pel tercer sector social europeu, i també es va debatre sobre una possible agenda comuna contra els discursos d'odi i contraris als drets de les persones. Les dues sessions restants van servir per conèixer noves metodologies basades en l'avaluació d'impacte i per posar en comú projectes i experiències de xarxes que promouen la innovació social i digital. En aquest sentit es va fer una visita al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona.