Somniar és viure
Una jornada organitzada per Casa Amèrica Catalunya i Catalunya Internacional reflexiona sobre la importància dels somnis en la cultura indígena
Ahir va tenir lloc la darrera sessió del cicle "Què pensen els joves...?", organitzat conjuntament per Casa Amèrica Catalunya i Catalunya Internacional. Aquest últim debat va reflexionar sobre els somnis i la seva transcendència cultural i espiritual a les comunitats índigenes de l'Amazònia equatoriana. L'acte, obert al públic i que va comptar amb la participació d'estudiants de l'Istituto Italiano Statale Comprensivo de Barcelona, va consistir en un diàleg entre el cineasta indígena Yanda Montahuano i l'editor i productor cultural Claudi Carreras, que van reflexionar sobre la connexió entre els somnis i la protecció de l'Amazònia.
Montahuano, membre del poble sapara de l'Equador, va explicar que per a la seva cultura, declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, els somnis són molt més que imaginació. "Somniar és viure", va afirmar. A través dels somnis, els sapara es comuniquen amb els avantpassats, detecten perills, decideixen com actuar i troben la inspiració per continuar lluitant contra la destrucció de la selva amazònica. La seva veu, amplificada a través de documentals i les seves plataformes digitals -on compta amb gairebé 90.000 seguidors a TikTok-, busca conscienciar sobre la necessitat d'una acció global: "La natura i nosaltres som un. Si destruïm la selva, ens destruïm a nosaltres mateixos".
L'editor i director de la Fundació VIST, Claudi Carreras, va aportar una visió àmplia sobre la riquesa i diversitat de l'Amazònia, una regió que abasta nou països i és llar de més de 400 nacionalitats indígenes. Malgrat aquesta enorme pluralitat, més de 600 d'aquestes cultures s'han perdut a causa de la colonització, l'explotació del territori i la pressió de les societats modernes. Carreras, amb una àmplia trajectòria com a comissari d'exposicions i editor de més de trenta llibres, va destacar la importància de preservar tant el territori com els sabers ancestrals, que aporten una visió única sobre la relació entre la humanitat i la natura.
Durant la conversa, Montahuano va relatar experiències personals que mostren com els somnis guien la seva vida. Va explicar com, des de petit, els seus somnis li han enviat missatges que el connecten amb la seva missió de protegir la selva. En un d'aquests somnis es va veure llançant fletxes de llum, símbol de la seva veu com a missatger del bosc. També va subratllar, en el context actual d'una societat consumista, com el seu poble, en harmonia amb la natura, només caça i cultiva el necessari per viure, considerant qualsevol agressió al bosc com una ruptura d'aquest equilibri sagrat.
A mesura que la sessió s'acostava a la fi, Montahuano va preguntar als estudiants com s'imaginen les cultures indígenes i quin futur volen per al planeta. Els joves, encara sorpresos pel que acabaven d'escoltar, van voler aprofundir en el tema. El cineasta els va destacar que somniar no només és imaginar, sinó també actuar segons les indicacions, sovint abstractes, del subconscient. Els va animar a escriure els seus somnis, a connectar amb el món espiritual i entendre que protegir el planeta avui és assegurar la vida de les generacions futures. També va explicar als joves que, a diferència dels estereotips sovint imposats, els pobles indígenes han sabut evolucionar amb el món modern i les noves tecnologies. "No som cavernícoles i per tant ja no vivim com a cavernícoles, però sempre estem vinculats al bosc", va afirmar.
La sessió va assolir el seu moment àlgid amb una potent acció simbòlica: tots els participants es van agrupar en rotllana i van emetre els crits ancestrals dels sapara, utilitzats per establir comunicació a diversos nivells. Aquests crits, que connecten amb els pobles veïns, la selva, els animals i l'esperit del propi poble, van ressonar a l'espai com un recordatori de la profunda relació espiritual i cultural del poble sapara amb el seu entorn. Tot plegat va fer que aquest diàleg entre cultures fos molt més que una simple trobada: va ser una crida a l'acció i a la reflexió, i un recordatori del poder transformador dels somnis.