Primera activitat del cicle sobre "Arquitectura catalana internacional" coorganitzat per Catalunya Internacional, l'Ateneu Barcelonès i la Fundació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Aquest dimecres ha tingut lloc el primer debat d'un nou cicle sobre "Arquitectura catalana internacional" coorganitzat per Catalunya Internacional, l'Ateneu Barcelonès i la Fundació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya mitjançant el Centre Obert d'Arquitectura. Un dels objectius d'aquest cicle és escalfar motors abans de la capitalitat mundial de l'arquitectura que ostentarà Barcelona l'any 2026.

L'encarregada de presentar l'acte ha estat Elisabet Cirici, membre de la Junta de l'Ateneu en qualitat de conservadora de l'entitat i recentment nomenada directora general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. Els tres ponents han estat Carme Trilla, economista especialitzada en temes habitatge, i els arquitectes Marta Peris i José Toral, de l'estudi Peris+Toral Arquitectes, un dels referents mundials en habitatges socials pels seus dissenys sostenibles i la seva particular filosofia, que a final de l'any passat van ser mereixedors del prestigiós premi internacional RIBA 2024.

Carme Trilla ha situat el tema i l'ha posat en context amb dades i xifres, com ara la tardana edat mitjana d'emancipació a l'Estat espanyol, els canvis en la piràmide demogràfica i diverses tendències poblacionals, com la baixada del nombre de persones per habitatge. Aquests elements, sumats a la manca de polítiques adequades i a l'aplicació d'algunes altres poc adequades, són els responsables de l'actual crisi de l'habitatge, de la impossibilitat de gran part dels joves i immigrants per accedir a un immoble i, en definitiva, d'una situació que Trilla ha qualificat d'"explosiva".

Marta Peris i José Toral s'han centrat a explicar el seu projecte Modulus Matrix, guanyador de l'esmentat premi RIBA 2024, que consisteix en 85 habitatges socials situats a Cornellà de Llobregat. Han justificat conceptualment les decisions tècniques i arquitectòniques que hi van aplicar, com ara eliminar els passadissos, la utilització de la fusta, la presència de dos balcons i el fet de centrar tot l'habitatge al voltant de la cuina, que es converteix així en espai comú, altament funcional i inclusiu. Segons els dos arquitectes, aquests habitatges són fruit tant de les necessitats actuals com de la tensió entre innovació tecnològica i memòria col·lectiva.

Les altres tres sessions tindran lloc abans d'acabar l'any. Està previst parlar sobre joves arquitectes catalans emergents i sobre el Congrés d'Arquitectura que tindrà lloc a Barcelona durant la capitalitat mundial del 2026. També hi ha la voluntat de fer un acte d'homenatge a l'arquitecte Oriol Bohigas, tot coincidint amb l'any del centenari del seu naixement. El gran artífex de la Barcelona moderna, mort el 2021, va destacar per les seves múltiples facetes, que a més de la d'arquitecte inclouen les d'urbanista, assagista, docent i polític. Bohigas també va presidir l'Ateneu Barcelonès entre el 2003 i el 2011.