Un debat organitzat per Casa Amèrica i Catalunya Internacional reflexiona sobre el poder del cant a l'hora de transmetre llegats culturals i lingüístics

Avui divendres, 14 de març, ha tingut lloc el debat "Canto de allà, canto de acá", organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Catalunya Internacional en el marc de la col·laboració entre ambdues entitats per compartir bones pràctiques entre les dues bandes de l'Atlàntic.  Sandra Bautista, cantautora catalana guanyadora del concurs Sona9 d'Enderrock i TV3, i Emilio Guarnizo, artista colombià criat en un poble indígena de l'Amazones, han compartit reflexions sobre la importància de la música a l'hora de transmetre històries, vivències i herències culturals i lingüístiques.

Malgrat viure en contextos completament diferents, tant Bautista com Guarnizo han coincidit  que les seves experiències tenen un punt d'unió, ja que hi ha aspectes de la seva vida en què se senten identificats l'una amb l'altre. Ambdós utilitzen la música i les lletres de les cançons per canalitzar els seus records. Els orígens i la família han ocupat l'inici de la conversa. Per a Guarnizo, els seus avis són la figura més important, ja que d'ells ha heretat la identitat tucana. Del seu avi va aprendre l'ofici de lutier i de la seva àvia com crear les cançons fusionant el castellà i la llengua tucana, tal com feia ella en parlar.

Guarnizo utilitza la música per plasmar i reivindicar les històries del seu poble, les tradicions i la cultura mil·lenària que li van ensenyar els avis i ell al seu torn vol acostar als més joves. La música fa la funció d'una mena de magatzem cultural del poble. En el cas de Bautista, ha recordat la seva àvia, originària d'Andalusia, que va aprendre la llengua i les tradicions catalanes quan va arribar a Catalunya. Ambdós han completat el seu testimoni cantant la cançó  "Mare rema", dedicada a la mare de Bautista, i "El tucán voló", que Guarnizo va composar amb la seva àvia i parla de la història del seu poble.

L'artista colombià, que construeix instruments amb fusta que troba surant al riu, va mostrar algunes de les seves creacions. Amb una barreja d'enginy, tradició i tecnologia, ha convertit objectes quotidians i rudimentaris en instruments completament originals. A tall d'exemple, d'un rem amb més d'un segle d'antiguitat, d'un tipus de fusta ja extingida, en va fer una guitarra. El "totumo", que fan servir les tribus com a gots i plats, el va convertir en una màscara insonoritzada, que utilitza com a estudi portàtil de gravació a la selva i que compta, fins i tot, amb un afinador incorporat. A més, a part dels instruments, també ha portat elements tradicionals de la seva cultura com el carayuru, un ungüent utilitzat per fer rituals, o la coca, molt típica entre les tribus de la zona.

Al final de la conversa, ambdós s'han referit a vivències de la guerra viscudes o apreses dels familiars, que també han plasmat en alguns dels seus treballs. Bautista ha recordat les històries de la seva àvia i les d'una generació marcada per la Guerra Civil espanyola i pel calvari que va suposar la postguerra. Ha explicat que va ser la font d'inspiració de la cançó "Y si vuelve un general", que és la seva composició més política. En cantar-la, s'ha viscut un moment molt emotiu quan ell, amb llàgrimes als ulls, ha explicat com la cançó li havia evocat records d'infantesa, quan tenia onze anys i les FARC van arribar al seu poblat, marcant un dels episodis més violents i destructius per a la seva gent. Guarnizo ha explicat com va impulsar el programa "Sonidos para la Paz" amb suport del Govern de Colòmbia, que ofereix cursos i tallers musicals per fomentar la pau. Per acabar, ha cantat l'última cançó de la jornada, "Origen y destino", que parla precisament de la guerra.

El diàleg ha permès entendre la capacitat de transmissió que té la música i la importància que pot arribar a tenir no només per explicar històries, sinó també per empoderar comunitats o individus, tant a Catalunya com al mig de l'Amazones.