El tercer sector i els actors regionals i locals reclamen una governança multinivell i situar la inclusió social al centre del pressupost europeu

El passat 18 de setembre, l'Auditori del Hub Social (carrer Girona, 34, Barcelona) va acollir la sisena edició del Debat Europa Social, organitzat conjuntament per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Catalunya Internacional. La jornada va posar el punt de mira en el nou marc financer pluriennal 2028-2034 que la Unió Europea ha començat a negociar, i que afectarà les polítiques socials dels pròxims anys. En un context europeu marcat per reptes com la seguretat, la migració, el canvi climàtic o la competitivitat, el debat va permetre compartir visions sobre com assegurar que el nou pressupost mantingui el Pilar Europeu de Drets Socials al centre de les prioritats comunitàries.

El president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Xavier Trabado, va obrir la sessió remarcant que el pressupost europeu té un impacte directe tant en la implementació dels drets socials com en la governança dels fons, i va advertir del moment polític actual, marcat per l'ascens de l'extrema dreta i els discursos d'odi. Referint-se al discurs recent de la presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen, va destacar que, tot i l'èmfasi en defensa i seguretat, també hi havia compromisos socials rellevants com l'objectiu "d'ajudar a erradicar la pobresa abans de 2050" o la garantia infantil, i va reclamar més agilitat: "Malgrat el context difícil, creiem en una Europa forta, cohesionadora i garant dels drets humans."

A continuació, Laura Foraster i Lloret, directora general de Catalunya Internacional va assenyalar que aquest nou pressupost és "el marc per excel·lència" i que la proposta de la Comissió Europea, presentada a l'estiu, suposa una bona notícia perquè contribueix a protegir la ciutadania i a impulsar la prosperitat econòmica. Va insistir que el futur dels recursos europeus ha de reflectir la realitat social i ser sostenible, i va apuntar que "les mesures socials no poden quedar relegades en un moment en què els reptes geopolítics pressionen per augmentar altres partides com la defensa".

Per la seva banda, Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, va concloure l'obertura institucional destacant la necessitat que Catalunya tingui veu pròpia en la negociació i va remarcar que ens trobem en "un moment històric, una cruïlla per a Europa i el món" en què cal "alçar la veu per mantenir el Pilar Europeu de Drets Socials" i donar resposta a reptes com la pobresa, l'habitatge assequible o el canvi climàtic. "Les polítiques socials no són despesa, sinó inversió", amb capacitat de millorar la competitivitat, generar oportunitats per als joves i reduir desigualtats.

Seguidament va tenir lloc la ponència principal de la jornada que va anar a càrrec de Jorge Núñez Ferrer, director de Política de Cohesió i Pressupost de la UE a la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes. Núñez va subratllar que les regions són responsables d'una gran part de la despesa social i ambiental a Europa i, per tant, han de tenir un paper central en la governança dels fons. En aquest sentit, va criticar l'excés de microgestió des de Brussel·les i el fet que massa sovint els estats centralitzen els recursos sense escoltar massa les necessitats locals. Segons ell, a Europa hi manca un veritable model de creixement que posi la societat al centre. "La llibertat són oportunitats", va dir, i va advertir que sense aquest enfocament no es podrà competir amb altres actors globals. Va remarcar que el pressupost europeu destinat a l'àmbit social és molt limitat (0,3% del PIB) i que cal sobretot un marc regulador que faciliti la creació d'ocupació i d'empreses, en lloc de traves burocràtiques.

En la mateixa línia de reflexió sobre governança, Conxita Font, subdirectora general de Relacions amb la UE de la Generalitat, va afirmar que "malgrat tot, Europa és la solució: és casa nostra". Va explicar que el pressupost de la UE és el reflex econòmic de les polítiques. "La governança és bàsica", va dir, perquè totes les entitats que vulguin aprofitar les oportunitats han de saber qui gestiona cada fons i com.

La jornada també va incloure dues taules rodones que van donar veu a representants de diverses administracions i organismes per parlar del desplegament del Pilar europeu en el marc de la transformació  estructural dels serveis socials i exposar les diferents propostes territorials  per millorar la governança i l'impacte dels fons europeus. La primera taula va comptar amb la participació d'Alfonso Lara-Montero, director executiu de l'European Social Network; Anna Montaner, tècnica de polítiques i afers de la UE de la Delegació del Govern davant la UE i Bárbara Diaz, coordinadora autonòmica de Creu Roja a Catalunya i experta en Drets Humans i dret internacional humanitari. Albert Bauló, responsable de l'àrea de direcció de projectes i transformació digital a la Fundació Pere Tarrés; Līva Švarce, gestora de projectes a l'Associació per l'Emprenedoria Social de Letònia; Carla Ventura, vicepresidenta de la Cooperativa António Sérgio per a Economia Social (CASES) de Portugal; i Francesca Lupi, investigadora i gestora de projectes al programa Europa del CIDOB van ser els participants de la segona. La cloenda de la jornada va anar a càrrec de Marta Cid, coordinadora de l'àrea internacional de la Taula.

A tall de conclusió, el Debat Europa Social 2025 va posar en evidència una voluntat compartida: el nou marc financer pluriennal només serà eficaç si posa les persones i la inclusió social al centre, garanteix una governança multinivell on les regions i el tercer sector hi tinguin un paper actiu, i assegura una gestió més àgil i flexible dels recursos. Els ponents van coincidir que cal evitar que els fons quedin atrapats en l'excés de burocràcia i garantir que arribin als col·lectius que més ho necessiten. Només així el pressupost europeu podrà ser una eina transformadora, capaç de reduir desigualtats i donar oportunitats tant als actors grans com als petits.

Un cop finalitzada la jornada, els ponents internacionals van mantenir diferents sessions de treball a porta tancada amb entitats membres de la Taula del Tercer Sector en el marc del Programa de Visitants Internacionals organitzat per a l'ocasió. En la primera trobada, representants d'algunes de les entitats membres de la Taula que treballen en l'àmbit del sensellarisme, l'atenció a la infància i la joventut i la inserció laboral, entre d'altres, van exposar les seves línies de treball i les seves  prioritats d'incidència política. El segon dia del programa de visitants va constar d'una visita al Bloc 4 BCN, un projecte públic-cooperatiu dedicat al desplegament i l'enfortiment de l'Economia Social de Barcelona i Catalunya a través de la sensibilització i promoció del cooperativisme, la incubació i acceleració de cooperatives, potenciant la intercooperació, la connexió local i internacional i l'aliança amb altres agents culturals, educatius i empresarials.

Així mateix, i aprofitant la presència de Jorge Nuñez a Barcelona, el 17 de setembre, el Consorci va oferir una conversa-sopar en el marc de la xarxa Alumni Catalunya Internacional. Una trobada que va facilitar la interacció directe entre els Alumni i l'expert convidat per parlar sobre l'actualitat europea, en aquest cas.