Un debat organitzat per Casa Amèrica i Catalunya Internacional va reflexionar sobre la situació de crisi climàtica actual

Ahir dimarts, 4 de novembre, va tenir lloc el debat "Una transició justa? Reflexions davant de l'emergència climàtica", organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Catalunya Internacional en el marc de la col·laboració entre ambdues entitats per compartir bones pràctiques entre les dues bandes de l'Atlàntic. El debat es va centrar en la situació d'emergència climàtica, la transició energètica que s'ha començat a posar en marxa i l'impacte socioeconòmic que aquesta té en un context global de deteriorament democràtic i de contestació de les institucions internacionals, incloses les climàtiques.

Van prendre part en l'acte Marta Torres Gunfaus, directora del Programa de Clima a l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI); Amaranta Herrero Cabrejas, doctora en Ciència i Tecnologia Ambiental i investigadora a la Facultat d'Economia i Empresa de l'UB; María Elena Herrera Ugalde, coordinadora de l'Estratègia Nacional REDD+ de Costa Rica; Nelly Luna Amancio, cofundadora d'Ojo Público i periodista especialitzada en medi ambient i drets humans; i Paula Rodríguez Vargas, especialista en ciutats, clima i biodiversitat a WWF Colòmbia. El moderador va ser Antonio Cerrillo, periodista de La Vanguardia especialitzat en medi ambient.

Marta Nin, directora de Casa Amèrica, va ser l'encarregada de donar la benvinguda als assistents i va destacar que en el món tan polaritzat en què vivim actualment no hi ha marge per a més dilacions a l'hora de combatre el canvi climàtic.

Cerrillo va iniciar la conversa preguntant als ponents quina hauria de ser l'acció prioritària a emprendre per combatre l'emergència climàtica. Totes les  ponents van coincidir que no pot ser una única acció, sinó que ha de ser múltiple i universal. Marta Torres va assenyalar que cal treballar en els sistemes energètics industrials, els ecosistemes i els nuclis urbans. Cal apostar, en definitiva, per un canvi de vida i de producció. Rodríguez  va posar èmfasi en el fet que no ens hem pres seriosament la crisi climàtica i que calen canvis radicals perquè el temps se'ns acaba. Ella aposta per la regulació per fer complir els acords i posar el focus en els nuclis urbans per controlar i conscienciar la demanda de consum.

Per la seva part, Herrero va assenyalar que malgrat que l'emergència climàtica és un dels imperatius ecològics del nostre món, no és l'únic, i cal emprendre accions multisolucions que ajudin a combatre tant la crisi climàtica com la crisi de biodiversitat: ús de tecnologies més eficients, reducció del consum i estabilització de la població. Tot està relacionat: clima, biodiversitat, consum, producció i vida humana i animal. Finalment, en aquesta primera ronda del debat, Nelly Luna va advocar per un replantejament del model econòmic actual, instaurat després de la II Guerra Mundial, que està lligat a un model polític predominant, la democràcia. Segon ella, no hi ha un problema d'esgotament dels recursos, sinó un mal repartiment, ja que l'1% de la població acumula el 44% de la riquesa al món.

En una segona ronda de paraules, Cerillo els va preguntar si les energies renovables són la solució. Les respostes van coincidir força en què malgrat ser una opció no poden ser l'única, perquè actualment l'energia verda és més una agenda econòmica que no ambiental. Els costos i la inversió inicial elevada no són a l'abast de tothom. Tampoc és la solució als problemes energètics de països amb pocs recursos. Així augmenten encara més les desigualtats, un factor que caldria tenir en compte en apostar per noves energies. A més, aquesta energia també entra en contradicció amb l'equilibri de la biodiversitat. Transitar d'una energia a una altra provoca més demanda de recursos i tampoc assegura la disminució en l'ús d'altres energies. Per tant, el focus ha de ser sí o sí el canvi en el model de consum.

Maria Elena Herrera es va connectar en línia per exposar la feina del Govern de Costa Rica amb el programa de venda de bons de carboni, que permet al país compensar les emissions invertint en projectes de captura i reducció del CO2 a l'atmosfera i oferir incentius per a l'ús d'energies netes i la conservació dels ecosistemes. També va assenyalar els acords denigrants d'algunes empreses en les compensacions econòmiques amb les comunitats indígenes.

Per concloure el debat i davant la propera cimera de la COP30 al Brasil, el moderador va preguntar a les participants si creien que les cimeres multilaterals són útils per a la presa de decisions, en un moment en què el multilateralisme és qüestionat obertament. Un altre cop, la resposta va ser força unànime: cal millorar el sistema de governança multilateral, però de moment no hi ha una altra plataforma alternativa que aculli la multitud d'actors implicats. A més, aquestes cimeres ajuden a mantenir viva la diplomàcia climàtica. Potser el que cal és millorar-ne la legitimitat, fer-les més inclusives i donar-hi accés a actors de subnivells de governança com les regions i les ciutats, un element que ja s'està debatent.