En el decurs del primer Diplocat Digital Talk, organitzat conjuntament amb el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC)

Diplocat ha organitzat dijous, 25 de juny, el primer debat del cicle Diplocat Digital Talks - El món després de la COVID-19, conjuntament amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) de la Generalitat de Catalunya. El tema a tractar eren les estratègies que han adoptat diferents països per fer front a la pandèmia i mirar d'extreure'n lliçons positives per al futur. També es tractava d'analitzar els avantatges i inconvenients de les polítiques centralitzadores en contraposició a les descentralitzadores. En el debat hi han participat professors universitaris i una representant de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA).

En la presentació de l'acte, Pere Almeda, director del CETC i de la revista IDEES, ha introduït el debat i l’objectiu d'oferir una perspectiva comparada de com diferents països amb diferents sistemes polítics havien gestionat una pandèmia sense precedents i extreure'n bones pràctiques per estar més ben preparats de cara al futur.

La secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea, Eli Nebreda, ha reiterat la necessitat d'aprendre lliçons per al futur i ha explicat que la pandèmia havia agafat els diferents governs poc preparats i desprevinguts, alguns fins i tot desinformats, fet que va provocar que s'actués amb les institucions i les infraestructures preexistents.

Laura Foraster i Lloret, secretària general de Diplocat, ha dit que enmig de la crisi de la COVID-19, sobretot a Estats Units i Europa, els ens regionals, locals i subestatals han exposat les seves pròpies recomanacions i instruccions, contraposant-les a aquelles dels governs centrals o federals, i que ara, en el procés de recuperació, aquesta dinàmica també és interessant d'observar perquè molts d'aquests ens subestatals tenen competències en economia, turisme i dinamisme cultural.

A continuació el politòleg i professor de la UOC, Marc Sanjaume, en el rol de moderador, ha donat la paraula als ponents.

Nicola McEwan, professora de la Universitat d'Edinburgh (UK), codirectora del Centre de Canvis Constitucionals d'aquesta universitat i gran experta en política multinivell i regionalisme, ha explicat que al Regne Unit hi ha hagut tres fases en la gestió de la pandèmia i ha destacat que la coordinació en la desescalada i en la recuperació disminuiran, sobretot, per la gestió de l'economia i pel Brexit.

Francesco Palermo, professor de Dret Constitucional Comparat a la Universitat de Verona (Itàlia) i director de l'Institut de Federalisme Comparat (EURAC), ha afirmat que en la crisi s'ha visualitzat la falta de cultura federal a Itàlia, ja que no es va permetre a les regions tenir poder d'actuació en el seu territori i es va centralitzar la gestió, sense tenir en compte les diferències entre territoris. Ha considerat que la centralització i l'ús d'un missatge únic per a territoris amb diferents realitats és problemàtic i pot portar fins i tot a afectar drets fonamentals dels ciutadans.

Johanna Schnabel, professora de Política Comparada a la Universitat de Kent (UK) i assistent editorial de la revista acadèmica Swiss Political Science Review, ha afirmat que no tots els governs federals havien actuat de la mateixa manera, exemplificant-ho amb la coordinació i cooperació d'Alemanya i el centralisme del govern federal suís. Segons Schnabel, el més important és entendre quan, com i de quina manera cal posar en pràctica la coordinació entre diferents nivells de decisió, i ha advertit que aquesta no es pot dur a terme si no hi ha una cultura de coordinació prèvia a la gestió de la crisi.

En aquesta mateixa línia, Mireia Grau, cap de l'Àrea de Recerca de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) de la Generalitat i doctora en Ciències Polítiques, ha defensat que no es pot considerar que hi hagi un sistema descentralitzat per afrontar una crisi quan en realitat no hi ha mecanismes institucionalitzats i utilitzats regularment, que permetin realment la descentralització del poder. Per això, ha afirmat que la centralització de la gestió a l'Estat espanyol, que va deixar sense veu les comunitats autònomes, hauria d'obrir un nou debat sobre el repartiment de poders, els mecanismes de coordinació existents i el seu ús.

En la cloenda del debat, responent les preguntes del moderador, els ponents han conclòs que el millor model és la descentralització, sempre que vagi acompanyada d’una bona coordinació institucional, que possibiliti el diàleg entre administracions d'una manera ràpida, constant i eficaç.