El pimer seminari MDAE ha tractat l'efecte que les crisis tenen en la governança local

El dimarts 30 de juny, Diplocat ha organitzat el primer seminari del cicle sobre la COVID-19 i el seu impacte global i europeu, conjuntament amb l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), en el marc de la xarxa MDAE alumni i amb el títol de COVID-19, crisis i canvis en la governança global.

El seminari ha estat presentat per Bernat Solé, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Solé ha recalcat que perquè en el futur puguem realitzar grans canvis, es necessita que ara es prenguin grans decisions. El conseller també ha mostrat el seu interès en la formació del capital humà per aconseguir expandir la presència catalana a l'exterior, que en moments com l'actual s'ha mostrat prou rellevant.

A continuació ha pres la paraula Jacint Jordana, director de l'IBEI, que ha remarcat la importància que té per a l'IBEI el contacte entre els alumni per continuar aprenent i reforçar els lligams tant entre els alumnes com entre les institucions que hi han participat.

Laura Foraster i Lloret, secretària general de Diplocat, ha remarcat que un dels eixos de l'acció de l'entitat és la formació en l'àmbit de la internacionalització de Catalunya. En aquest sentit, ha expressat que en aquests moments s'han substituït molts contactes presencials per contactes digitals i que és aquesta necessitat la que ha inspirat aquest cicle de seminaris en línia.

Montse Daban, graduada de la 4a edició del Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior (MDAE), directora científica i de Relacions Internacionals de Biocat i cap de relacions internacionals de la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, ha actuat com a moderadora de l'acte. El seminari ha estat impartit pel professor Nico Krisch, professor de Dret Internacional al Graduate Institute of International and Development Studies, de Ginebra, i expert en governança local i internacional.

Les crisis porten canvis

En la seva ponència, Krisch ha explicat els efectes en la governança global que tenen les crisis econòmiques i de seguretat ocasionades per conflictes bèl·lics. Ha exposat que tot i que no totes les crisis vénen acompanyades de canvis, com va ser el cas de la crisi econòmica del 2008, la majoria sí que acaben mostrant efectes en el sistema internacional perquè les crisis posen en entredit o canvien les estructures de poder i de govern que hi havia anteriorment, permetent canvis que abans de les crisis no eren ni imaginables.

Krisch ha remarcat també que la crisi actual està definida per tendències internacionals anteriors, sobretot la falta d'interès en les institucions i els instruments multilaterals, una tendència de desconfiança i de sortida de les institucions, i ha posat com a exemple la sortida de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) de la Unió Africana, la creació d'instruments informals i, finalment, el fet que les aportacions a les diferents organitzacions internacionals siguin voluntàries i les voluntats dels grans donants n'acabin definint les principals línies d'acció.

Krisch ha destacat que el manteniment d'aquestes tendències poden marcar tres escenaris possibles post-COVID-19: el traspàs de poder dels EUA a la Xina pel pes de la dependència econòmica i les inversions xineses per fer front a la crisi, i els grans problemes econòmics que la COVID està portant al gegant americà;  que les organitzacions internacionals acabin sent finançades majoritàriament per fons privats responent a les reduccions pressupostàries dels estats, i per tant  que responguin als interessos de les grans empreses; i finalment, que es produeixin canvis en la sobirania dels estats per l'impuls dels moviments populistes, tant de dretes com d'esquerres, que solen ser nacionalistes i no internacionalistes, i que portarien a un declivi més intens del sistema internacional forjat després de la Segona Guerra Mundial i basat en el multilateralisme.

Per acabar la seva ponència, el professor Krisch ha recalcat que les crisis, tanmateix, poden ser una oportunitat per al canvi i que l'actual està mostrant més l'interès de cooperació entre els països de la UE amb el fons de rescat comú. També s'estan percebent tendències cap a la necessitat de basar les decisions en la ciència i la confiança en les institucions científiques com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la possibilitat de crear noves institucions informals paral·leles que tinguin més suport.

Per concloure el seminari, s'ha obert un torn de preguntes. Monste Daban ha exposat la problemàtica específica en el món de la recerca científica i mèdica pel que fa a la cooperació i intercanvi d'informació a nivell global per resoldre la crisis sanitària. En aquest sentit, Krisch ha remarcat la importància de compartir la informació científica entre els països per encarar possibles noves crisis. Preguntat també sobre el paper de la UE enmig de la batalla pel poder entre la Xina i els Estats Units, Krisch l'ha definit com una oportunitat per consolidar el poder europeu sobre els països del sud amb una agenda diferent de la dels dos grans gegants econòmics, tot mantenint-se alhora neutral en la seva batalla.

Organitzat conjuntament amb: