Un debat en línia organitzat per Diplocat tracta sobre l'actual crisi sanitària, però també sobre la crisi dels refugiats

En paral·lel al cicle Diplocat Digital Talks - El món després de la COVID-19, Diplocat va organitzar dijous, dia 2 de juliol, un debat global en línia sobre la manera com la diplomàcia pública s'hauria d'adaptar a situacions excepcionals com la que vivim actualment i quines eines convé utilitzar per dur-la a terme. El debat també ha tractat sobre la funció més social que pot tenir la diplomàcia pública amb sectors més vulnerables de la població, com per exemple els refugiats i els demandants d'asil. En el debat hi han participat dos grans experts internacionals en diplomàcia pública i la comissionada d'ACNUR a l'Europa central.

Laura Foraster i Lloret, secretària general de Diplocat, ha presentat l'acte tot remarcant que la diplomàcia pública sempre s'havia caracteritzat pel contacte humà i les relacions cara a cara, i que el repte es veure com es pot continuar exercint-la en aquests moments en què la mobilitat i el contacte humà es troben molt limitats.

El primer en intervenir ha estat Neil Simon, vicepresident de Bighorn Communications (Portland, EUA) i assessor en diplomàcia pública, que ha exposat que aquesta disciplina és una necessitat dels estats i que, com tota relació, no podia descuidar-se durant la pandèmia, ja que la clau de la diplomàcia pública és anar més enllà de les dades i mostrar les històries i els individus. Simon ha remarcat que les eines digitals són més beneficioses per a la diplomàcia pública que per a la diplomàcia tradicional, que encara és més depenent del contacte directe i la privacitat. A més, les eines digitals permeten arribar a més gent.

Simon ha destacat la importància de compartir les bones pràctiques quan les accions que s'han realitzat han estat exitoses, com pot ser la gestió de la COVID-19 a Nova Zelanda, però també ha remarcat la importància que té públicament admetre els errors, perquè la resta de països puguin aprendre d'ells. Finalment, Simon ha posat diferents exemples d'accions de diplomàcia pública virtuals, com ara les "cites ràpides" entre membres de les cambres de comerç bilaterals, la celebració del dia d'Europa feta per la Delegació de la Unió Europea als Estats Units o accions de difusió cultural.

Liz Galvez, professora de diplomàcia pública a l'entitat DiploFoundation, ha afirmat que la reputació és molt important per als estats i que per això inverteixen tants diners en la diplomàcia pública, ja que els interessa mostrar confiança i seguretat tant entre els seus nacionals com a l'exterior. Galvez ha considerat que els països amb més èxit per controlar la COVID-19 han estat aquells que han sigut empàtics i honestos amb els seus ciutadans i els han fet sentir partíceps de la lluita. També ha alertat com la crisi ha fet augmentar el racisme en diferents països sense que els governs ho aturessin i d'altres que han aprofitat la situació per aplicar polítiques contràries als drets humans.

Els països europeus i sobretot la Unió Europa es preocupen molt de conservar una bona reputació i Galvez ha exposat que ara és el moment en què més han de demostrar que són països solidaris, democràtics i que actuen segons la llei. Per contra, hi ha països a qui la reputació no els importa tant, i actuen pensant més en la repercussió nacional que en la internacional. Per acabar, ha dit que, per a ella, els tres grans àmbits d'interès de la diplomàcia pública en l'actualitat són les relacions entre les elits, els intercanvis científics i la diplomàcia cultural.

Montserrat Feixas, representant regional de l'ACNUR a l'Europa central i membre del Consell Consultiu de Diplocat, ha centrat la seva ponència en la diplomàcia pública social. Ha remarcat que des d'ACNUR es fa diplomàcia pública per mostrar les històries que s'amaguen darrere les xifres, per crear empatia entre els ciutadans de les nacions acollidores i impulsar l'acció dels governs, tant a l'hora de crear noves polítiques com per a seguir el dret internacional. Feixas ha explicat que durant la pandèmia s'han aconseguit crear noves xarxes i lligams mitjançant programes virtuals i com ha ajudat que molts refugiats tinguessin coneixements mèdics i s'hagin situat a la primera línia de l'atenció sanitària, per desmitificar algunes de les narratives amb què se'ls identifica. També ha destacat la importància del fet que la COVID-19 no discrimina per col·lectius i que les accions per combatre-la són les mateixes per a tothom, fet que ha unit la ciutadania. Ha destacat finalment com la COVID-19 ha demostrat que l'accés universal a la salut és un dret fonamental que cal continuar garantint.

Per concloure el debat, s'ha obert un torn de preguntes en què els ponents han parlat del paper de la diplomàcia pública per controlar o limitar les fake news. També s'ha parlat sobre el rol de les administracions locals o regionals en la diplomàcia pública i el gran ventall de possibilitats d'implicació existents, ja que les ciutats poden promoure accions quan la resta del país no està preparat per dur-les a terme. A més, les ciutats són les entitats que tenen les competències per integrar les persones migrants i les que tenen el poder de presentar la migració com una oportunitat d'enriquiment social més que com una amenaça.