La COVID ha fet aflorar les febleses institucionals que ja existien prèviament a la UE
El professor Nicolas Levrat ha estat el protagonista del tercer seminari MDAE, que ha tractat sobre l'efecte de la COVID-19 en la dinàmica d'integració europea
Diplocat ha organitzat avui el tercer seminari del cicle sobre la COVID-19 i el seu impacte global i europeu, conjuntament amb l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), en el marc de la xarxa MDAE alumni i amb el títol de "Does COVID-19 strengthen or weaken European integration dynamic?".
L'acte ha estat introduït per Jacint Jordana, director de l'IBEI, i per Laura Foraster, secretària general de Diplocat, que han remarcat la importància del tema del seminari en el context actual i el nivell del ponent: el professor Nicolas Levrat, director de Institut d'Estudis Globals de la Universitat de Ginebra
El professor Levrat ha començat la seva xerrada avisant que no faria cap predicció sobre els efectes futurs de la crisi, sinó que es limitaria a avaluar-ne els efectes actuals. En aquest sentit, ha destacat en primer lloc que la crisi de la COVID-19 no ha produït cap canvi en l'estructura institucional de la Unió Europea. Al respecte, ha apuntat dues qüestions rellevants: cal que la UE es prepari per ser un gabinet de resolució de crisi i com ha afectat la COVID-19 el procés d'integració europea?
Segons Levrat, la COVID-19 no ha canviat res fonamental per als diferents actors, simplement ha fet aflorar els problemes i les debilitats que els diferents països i institucions ja tenien prèviament. Ha argumentat que una de les idees principals que s'ha de tenir en compte per respondre la pregunta del debat és saber què es considera com a Unió Europea, si només les institucions o també els estats membre.
Un dels efectes que més comenten els acadèmics és el retorn de la sobirania als estats, però el professor no hi està d'acord. Levrat considera que si bé sí que és cert que els estats han recuperat sobirania en el control fronterer, la resta de decisions econòmiques i sanitàries han tingut en compte el context internacional econòmic i d'estoc, sobretot farmacèutic. És per això que ha argumentat que actualment la indústria ha guanyat poder i ja no es troba sotmesa al poder dels estats. Pel que fa a l'economia, no s'han produït canvis en la sobirania. Tot i que els governs han deixat els efectes sobre el PIB en segona instància, el mercat financer no s'ha aturat.
Aquesta dinàmica de subratllar els dèficits també l'han experimentat institucions internacionals com les Nacions Unides, l'Organització Mundial del Comerç o l'Organització Mundial de la Salut, que també han vist com les febleses actuals no han sorgit per la crisi, sinó que prèviament ja existien però no s'havien mostrat tan clarament.
Pel que fa als efectes sobre la integració europea, Levrat creu que en algunes àrees s'ha fet un pas enrere, com amb el tancament de fronteres internes. Un altre dels problemes que s'han visualitzat és el fet que les polítiques van a diferents velocitats, com s'ha vist amb el Pla de recuperació europeu, que ja està aprovat però va lligat al pressupost europeu, que primer ha d'obtenir l'aprovació del Parlament Europeu i dels parlaments nacionals per poder-se implementar.
Finalment, el professor ha parlat sobre les possibilitats d'integració que, segons els més optimistes, facilita la crisi. Ha exposat que hi ha divisió entre els estats membre i que cada cop la política nacional està agafant més rellevància per encarar els assumptes a nivell europeu, com s'ha vist amb la dimissió del comissari Hogan, d'Irlanda, que va dimitir per pressions nacionals, fet que mai havia succeït anteriorment perquè es veia Europa com una esfera separada.
Levrat, ha finalitzat explicant que la integració europea ha de replantejar-se, ja que una Unió més gran no és sostenible. Segons ell, cal més federalisme dins la UE. Una federació més política, on no se cedeixi més poder al centre sinó on els diferents nivells segueixin compartint diferents nivells de sobirania.
Aleix Cuberes i Diaz, graduat de la cinquena edició del MDAE i actualment a la direcció de Gabinet i Comunicació de la Vicepresidència 1a de la Diputació de Lleida, ha actuat com a moderador i ha obert el torn de preguntes. En les seves respostes, Levrat ha exposat la seva ferma convicció en la resiliència de la UE a l'hora de sortir de les crisis. Ha expandit la seva teoria sobre el federalisme europeu tot recordant que no tots els federalismes són iguals i que el federalisme europeu funciona sota les seves pròpies normes i balances. Ha remarcat la poca fortalesa actual de la veu única europea i la necessitat de recuperar el debat sobre un govern europeu real. També ha respost que la solidaritat i la cooperació en el repartiment de vacunes dependrà de la situació sanitària dels diferents països. Levrat ha dit que confia en la UE, en el seu funcionament i en el futur, i ha recordat que de moment és el millor projecte que hi ha al món.
Laura Foraster ha tancat la sessió agraint la ponència de Levrat i ha recordat que el pròxim seminari del cicle MDAE tindrà lloc el 19 d'octubre i que tractarà sobre les eleccions nord-americanes.
Organitzat conjuntament amb: