Isolats mès atenguts
DIPLOCAT e es departaments de Salut e de Drets Sociaus an organizat ua jornada en Barcelona sus aguest tèma
DIPLOCAT e es departaments de Salut e de Drets Sociaus dera Generalitat de Catalonha an organizat aué era jornada Isolats mès atenguts. Era atencion integrada sociau e sanitària en airaus pòc pobladi: escambi de bones practiques e procèssi d'innovacion. Er objectiu dera jornada ère d'incentivar er estudi e er escambi de modèls de bones practiques internacionaus aplicables ara atencion sociau e sanitària en zònes remòtes o pòc poblades de Catalonha, en tot contribusir atau a facilitar er equilibri territoriau e era luta contra eth despoblament.
Era prumèra en dar era benvenguda as assistents a estat Aina Plaza, directora generau de Planificacion e Recèrca en Salut deth Departament de Salut, qu'a dit qu'era atencion integrada ei un des grani rèptes deth sòn Departament e qu'era collaboracion damb DIPLOCAT les permet de conéisher de prumèra man experiéncies internacionaus de bones practiques e auançar ena bona direccion. Peth sòn costat, era secretària generau de DIPLOCAT, Laura Foraster i Lloret, s'a referit tanben ad aguesta collaboracion e a nomentat eth viatge d'estudi tà Suècia qu'auec lòc en seteme deth 2023. Aguesta visita permetec d'estudiar damb detalh ua experiéncia innovadora fòrça concrèta en encastre dera atencion sociosanitària e er emplec de naues tecnologies en un lòc remòt e de mau accès, com ei era region de Västerbotten.
Dempús des paraules de benvenguda institucionaus, eth presentador der acte, el periorista Isaac Romero, a dat era paraula a Tino Martí, facilitador de salut digitau en EHTEL (European Health Telematics Association), qu'a parlat des principaus tendéncies politiques e d'implementacion dera transformacion digitau e era atencion integrada en Euròpa. Segontes Martí, un des grani rèptes que de hè ans afronten es païsi europèus, ei eth de hèr qu'es donades medicaus des pacients siguen accessibles e se poguen compartir, en tot respectar tostemp es normatives vigentes. En aguest sens, a explicat que Catalonha e era sua aplicacion de salut digitau "La Meva Salut" son un modèl capdeuantèr actuaument. Ara ora d'apréner des auti e analisar modèls internacionaus, Martí a persutat ena importància de non replicar-les, senon transferir e adaptar puntuaument aqueres bones practiques que se considèren adequades.
Ara seguida i a agut dues taules redones. Ena prumèra s'an presentat experiéncies innovadores de Suècia, Finlàndia e Catalonha, e er emplec que hèn d'utisi digitaus en encastre sociau e sanitari entà facilitar-ne era practica en zònes aluenhades. I an pres part Monica Walhström, cap dera Unitat de Recèrca e Desvolopament des Servicis Sociaus de Västerbotten (Suècia); Donna Henderson, cap de Relacions Internacionaus dera Direccion de Finances de Salut e Atencion Sociau, Digitau e Governacion deth Govèrn d'Escòcia; Vesa Jormanainen, assessor ministeriau senior en Ministèri de Sanitat e Ahèrs Sociaus deth Govèrn de Finlàndia; Joan Carles Contel, responsable d'Atencion Integrada ena Direccion Generau de Planificacion e Recèrca en Salut deth Departament de Salut; Rosa Fumàs, responsabla deth Plan de Transformacion Digitau des Servicis Sociaus Basics deth Departament de drets Sociaus; e Fernando Leeson, director der Airau de Transfomacion Digitau dera Fondacion TIC Salut Sociau.
Un des tèmes recurrents d'aguesta prumèra taula redona a estat er envielhiment dera poblacion, que hè qu'es besonhs d'atencion sanitària e sociau s'incrementen e s'alonguen en temps. Entà respóner ad aguesti besonhs, totun, i a ua manca fòrça generalizada de personau qualificat, medicau, d'infirmiaria o d'assisténcia sociau, e enquiara manca de personau non qualificat, com en cas deth nòrd de Suècia. Deuant der aument des besonhs e era manca de personau entà atier-les, era digitalizacion deven imprescindibla. Com a dit era representanta escocesa, "eth besonh qu'ei era mair dera inventiva", e en aguest cas era innovacion passe per trobar solucions digitaus e tecnologiques, ja siguen dispensadors automatics de medicaments, robòts-cagira entà poder-se dochar sense ajuda extèrna o mecanismes automatizadi qu'ajuden es persones a gésser deth lhet en cas que non ac poguen hèr de manèra autonòma. Fin finau, es representants catalans des departaments de Salut e de Drets Sociaus an expausat es problèmes inerenti ara fragmentacion de donades e servicis, e com trabalhen amassa entà superar-les.
En decors dera dusau taula redona s'an explicat quines mesures concrètes s'implementen entà promòir ua atencion sociau e sanitària de qualitat enes zònes ruraus e mens poblades. I an estat presenti es diuèrsi sectors involucradi en Catalonha, autant des entitats sociaus com deth mon locau, a mès de responsables dera atencion sociau e sanitària dera Val d'Aran. Es participants an estat Carme Ferrer, bailessa de Senan (Conca de Barberà) , deputada dera Deputacion de Tarregona e presidenta deth Forum de petiti municipis dera Associacion Catalana de Municipis (ACM); Marta Burgell, representanta dera Federacion Salut Mentau Catalonha (Taula deth Tresau Sector); Maria Àngels Borràs, directora deth Servici Aranés de Benèster e Salut; e Jordi Vilana, director gerent d'Aran Salut.
Es intervencions des dues representantes deth mon locau e es entitats sociaus an servit entà méter dessús dera taula es problematiques reaus deth dia a dia, soent aluenhades des plans estrategics governamentaus. Era bailessa de Senan, per exemple, a dit qu'era digitalizacion òc que pòt servir entà superar distàncies geografiques, mès que cau auer present qu'en Catalonha encara i a zònes damb problèmes de connectivitat, a part dera brècha digitau qu'afècte sustot as persones de mès edat. Peth sòn costat, Marta Burgell a alertat que i a amples zònes deth país a on es demanes d'assisténcia sociosanitària son plan nautes e es recorsi fòrça limitadi, e que soent es besonhs sonque se pòden satisfèr gràcies ath volontarisme. S'a mostrat favorabla as solucions tecnologiques, mès a reclamat qu'agen un acompanhament uman e ua guardada integrau as problèmes que vòlen resòlver. Es dus representants dera Val d'Aran an explicat era idiosincràsia deth sòn territòri, "dispèrs e isolat com pògui" e an presentat eth sòn modèl d'atencion integrada especific.
D'autra banda e en marc deth sòn programa de visitants internacionaus, DIPLOCAT a collaborat damb eth "DICARE Twinning Project" deth Departament de Salut. Entre eth 8 e eth 10 de mai, Donna Henderson e Vesa Jormanainen an amiat a tèrme ua sèria de visites e reünions damb representantes deth Departament de Salut e an pogut compartir experiéncies e coneishences sobri era transformacion digitau des respectius servicis d'atencion sociau e sanitària.